Para ti Rom

Your dying Heart by Adrian von Ziegler on Grooveshark

domingo, 4 de diciembre de 2011

El Romanç Valencià (Traducidos también al castellano por cortesia a los seguidores castellano parlantes del blog)

Sagrada Familia de Sipán de Joan de Joanes. Oli sobre taula. Museu diocesà d´Osca.



Vaig a començar un recopilatori del nostre Romançer del que volem apropiar-se els de sempre, per a que la gent puga deprener els seus arrels. Mes que rès per a destruir el mit de que Valencia no te o no existis una canço popular o narrativa o be Romanç

Aniré fican poc a poc tot ho que vaja replegant per ahí. Després de una introducción i una miqueta d´historia, vos deixaré com a primera entrega, Un romanç migeval nadalenç aprofitant que s´acosta el Nadal, nomenat: A Belem les chiques. Sempre ficaré la seua traducció al castellá per cortesía als seguidors del meu blog. Salut.

Se coneix com a Romancer o romaç la composició epic-lírica construida en
alternancia otasilabica i heptasilabica.

Es molt lo que s´ha escrit sobre el romancer i molt poquet sobre l´evolució d´este genero musical que ha donat com a resultat una serie de cançons que per supost, ya no s´acoplen a la tecnologia propiament dita, del terme "romanç".
Per esta rao, els erudits actuals, com la gran estudiosa i musicóloga de la cultura  tradicional, la valenciana Mª Teresa Oller i Benlloch, han abandonat el terme de "romancer" pel de "cançons narratives", a on si que entren tota serie de cançons populars: narració satírica, balades, sobre passions, etc, Que s´acomodern a lo que se denominava "romanços nous", que a lo llarc dels segles han anat evolucionant, perdent el seu sentit joglaresc i donant un nou sentit a cançons i succeits molt mes actuals i que s´acomoden  mes al gust popular, afegint-los normalment una ensenyanca que al remat de la canço vol  cridar l´atenció donant un consell a qui l´escolte.

Resumint dir que, han segut molts el estudiosos que han anat arreplegant tota esta classe de cançons que encara que varen naixer en l´epoca migeval, d´un mateix tronc, en una estructura molt concreta, el poble ana donant-los la seua interpretació, aixina com igualment anà canviant la seua estructura, encara que unes han conservat les antigues melodies u unes atres lesn han anat modificant e introduint-les en melodies mes "del moment" agarrant tan sols els text que teníen mes interés per ad ells, especialment per la seua morbositat, i transportant-los, gracies a les rutes migratories que coincidixen en les rutes comercials, com son: la de l´oli, la de la seda, la de la fusta, la del forment, etc., que fan que continuament s´intercanvien grups de gent.

D´igual manera ocorre en els que se dedicaven a transportar llegendes cantades, conegudes també per  "romanços de cordell", com es el cas dels cegos que de plaça de poble, a plaça de poble, passarem la
seua vida, contant i cantant esta serie d´histories.

Hem de destacar la gran importancia que la religió va tindre en esta classe de cançons, ya que moltes
de les histories pertanyen a la vida d´algún sant, als seus milacres o be narren algun passage dels
Evangelis, com es el cas de la canço de la Samaritana, caent moltes vegades en distorsións de l´historia sagrada, acosntant-la a espais fisics i sentiments propis de cada una de les comarques. Aixina tenim que la Mare de Deu, en la seua fugida e l´Egipte, passà per Gandia; que Sant Josep fon fill de la Mare de Deu; que Jesús, en l´Hort de Gestemaní, volia combregar abans de morir, etc.

En lo referent a la musica, es interessant observar la diversitat de melodies en les que se canta un mateix text, i que en cada poble apareixen completament distintes per ad este text invariable. Reciprocament, una mateixa melodia, servix per a que en cada poble es cante un text poetic distint.

Es el poble el que fa d´estes cançons una cosa quotidiana; ell transforma lo produit pels antepassats i assimila i dona caracter a tot allo que va creant dia a dia. I les canta en qualsevol ocasió, tant quan realisa un treball
domestic, com quan treballa en el camp o com a canço de breçol, etc.

Les "cançons narratives, com qualsevol atre genero de canço tradicional, son l´essencia d´un poble,i "per a trobar-les es necessari ana a traure-les del seu amagatall". Aixó ho que fa es destruir el mit de que en Valencia no existix romancer popular, ni cançó narrativa.

Enric Martí i Mora.


Açi teniu un enllaç a algunes cançons: http://abmp3.com/mp3/album/can%C3%A7ons-de-nadal.html






Romanç Nadalenc

A BELEM LES CHIQUES


A Belem les chiques

totes van cantant

unes cançonetes

que allo es un encant.

Una donzelleta

d´etat de "quins" anys

"anava" per obra

de l´Esperit Sant.

Que sense dolor,

la nit de Nadal,

al fill de Deu Pare

parí en un portal. (bis)

      .......


El "Ninyo", de fret

tremolant està

i les llagrimetes

li estaven brollant.

La mare embovada

l´estava mirant

i en un bolqueret

l´anava bolcant.

En un bolqueret

l´anava bolcant

i en una faixeta

l´anava faixant. (bis)


     .........


Lo bon Sant Josep

l´està contemplant

i com gemecava

el trau a l´instant

i va a passejar-lo

per fora el portal

- Fill meu del meu cor,

no en faces plorar,

que si en estos braços

et sap mal estar,

ya et dure a ta mare

que et fara callar. (bis)


       ...........


Pren la Mare al Fill

per lo alimentar

i es destapa el pit

mes pur que el cristal,

mes blan que la llet;

i havent-li aplicat

el seu mugronet,

es posa a mamar.

I mentres mamava

li estava cantant:

{ "Mama, Serafí,

que es llet virginal". (bis)

Pobreta m´encontre

en un temps tan mal,

sense tindre llit

per a em recostar,

ni una "caireta"

que em puga assentar,

ni cresol, ni oli

per m´allumenar;

pero per a Tu

res t´ha de faltar,

que aci està ta mare

Per "t´aconsolar". (bis)}


     ...........


Aixina li estava

la Mare cantant

quan, a mijanit,

vingueren dansant

els bons pastorets

a vore l´Infant,

i en molta alegría

estaven ballant. (bis)
...............

Traducción al castellano.


Romance de Navidad.

 
A Belen las muchachas

todas van cantando

unas cancioncillas

que son un encanto.

Una doncellita

de quince años de edad

iba por obra

del Espiritu Santo.

Que sin dolor,

la noche de Navidad,

al hijo de Dios Padre

parió en un portal. (bis)

......................

El niño de frio

temblando está

y las lágrimitas

manando le están.

La madre embobada

mirándolo estaba

y en una mantilla

lo iba envolviendo

y en una mantilla

lo iba envolviendo

y en una fajita

lo iba enfajando. (bis)


-------------------

El bueno de San José

lo está contemplando

y como gemia

lo saca al instante

y va a pasearlo

por fuera del portal

_ Hijo mio de mi corazón,

no me hagas llorar,

que si en estos brazos

te sabe mal estar,

te llevaré a tu madre

que te hará callar. (bis)

----------------------

Coje la madre al niño

para alimentarlo

y se desnuda el pecho

más puro que el cristal,

más blanco que la leche;

y habíendole aplicado

su pezoncillo,

se pone a mamar.

Y mientras mamaba,

le estaba cantando:

{ "Mama serafín,

que es leche virginal". (bis)

Pobre me encuentro

en este tiempo tan malo

sin tener cama

para recostarme,

ni una sillita

que me pueda sentar,

ni candil, ni aceite

para iluminarme;

pero para ti

nada te ha de faltar,

que aquí está tu madre

para a ti consolar. (Bis)}


.....................


Así le estaba

la Madre cantando

cuando a medianoche,

vinieron danzando

los buenos pastorcillos

a ver al infante,

y con mucha alegria

estaban bailando. (bis)

Romanç popular arreplegat en Tavernes i Simat (La Safor)


Font: Cançoner popular de la provincia de Valencia

Recollit de: Revista "ROGLE"


GLOSSARI

S´han respectat les paraules entre cometes del text original,
puix es tractava de transcriure lliteralment el romanç de l`edat mijana
No obstant, els aclariments corresponents son els següents:

"quins" es una abreviacio oral de "quinze",  feta per a atendre a la métrica del vers.

"anava" te el significat coloquial de "estava encinta".

"Ninyo" es un castellanisme per "Chiquet".

"Caireta" tranlació fonética de "cadireta" translacio fonética
de "cadireta", en la que la "d" intervocalica s´ha omes.

"T´aconsolar" es una forma antiga i coloquial de "consolar-te".









No hay comentarios:

Publicar un comentario