DUMENGE, 9 D´OCTUBRE, DIA DEL REGNE DE VALENCIA.
“E nos fom en la rambla entre el reyal e la torra, e quam vim nostra senyera sus en la torra e descavalcam, e dreçam nos vers orient, e ploram en nostres ulls, besant la terra per la gran mercé que Deu nos havia feita.”
(JAUME I, Rei d´Arago, de Valencia, de Mallorca. Comte de Barcelona).
El 9 d´Octubre de 1238, Jaume I besava, mentimentres plorava, la terra que acabava de conquistar. Era la terra del solar del que despres sería el Real Monateri de la Trinitat, al principi del carrer Alboraya, vora riu. La vora o “rambla” de la que parla el Rei, junt al “reyal”, el Palau Real de Valencia ubicat en els actuals Jardins de Vivers o “del Real” que fins a eixe moment era la residencia o “Almunia” mora del Rei musulmà de Balansiya o Valencia. I en la “torra” del que despres sería el Palau del Temple (actual seu de la Delegacio de Govern) i en motiu de rendicio es penjà “la nostra senyera” que en aquell moment era de dos barres roges sobre fons de tres barres d´or*.
*El que es coneix com a “penó de la conquesta” i que es conserva en l´Ajuntament de Valencia es una falsetat del segle XVI. L´autentic Penó, desaparegut, arreplegaba l´autentica senyera d´Arago i que sería desde aquell moment l´escut de la ciutat en dos barres en conter de quatre. El vexilolec catalá Luis Domenech (1936) confirma que la senyera del conquistaor era la de dos barres roges sobre tres grogues en el seu llibre “Enseñas nacionales de Cataluña”. Lo mateix el historiaor valenciá, Ricart García Moya en el seu “Tractat de la Real Senyera valenciana”.
“E nos fom en la rambla entre el reyal e la torra, e quam vim nostra senyera sus en la torra e descavalcam, e dreçam nos vers orient, e ploram en nostres ulls, besant la terra per la gran mercé que Deu nos havia feita.”
(JAUME I, Rei d´Arago, de Valencia, de Mallorca. Comte de Barcelona).
El 9 d´Octubre de 1238, Jaume I besava, mentimentres plorava, la terra que acabava de conquistar. Era la terra del solar del que despres sería el Real Monateri de la Trinitat, al principi del carrer Alboraya, vora riu. La vora o “rambla” de la que parla el Rei, junt al “reyal”, el Palau Real de Valencia ubicat en els actuals Jardins de Vivers o “del Real” que fins a eixe moment era la residencia o “Almunia” mora del Rei musulmà de Balansiya o Valencia. I en la “torra” del que despres sería el Palau del Temple (actual seu de la Delegacio de Govern) i en motiu de rendicio es penjà “la nostra senyera” que en aquell moment era de dos barres roges sobre fons de tres barres d´or*.
*El que es coneix com a “penó de la conquesta” i que es conserva en l´Ajuntament de Valencia es una falsetat del segle XVI. L´autentic Penó, desaparegut, arreplegaba l´autentica senyera d´Arago i que sería desde aquell moment l´escut de la ciutat en dos barres en conter de quatre. El vexilolec catalá Luis Domenech (1936) confirma que la senyera del conquistaor era la de dos barres roges sobre tres grogues en el seu llibre “Enseñas nacionales de Cataluña”. Lo mateix el historiaor valenciá, Ricart García Moya en el seu “Tractat de la Real Senyera valenciana”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario